Pep

El Pep era un noi jove camí dels 29
 Vivia a casa els pares i es quedava sol
 Això li permetia tenir un cotxe nou
 Amb festa el cap de setmana ell ja en tenia prou
 Però arriba el fatídic i els pares del Pep són morts
 Amb el sou no paga la hipoteca i els banquers li prenen tot
 I ara en Pep s'agobia, obre la finestra i es llença de cap al buit
 I per l'aire pensa: "mira que sóc tonto, per què no he llençat al banquer?"
 O millor, per què no he robat aquest banc?
 O millor, som-hi a rebentar tots els bancs
 Preparem-ho bé
 ♪
 Ell sempre pensava que si currava prou
 A casa mai faltaria un bon plat de brou
 La vida hipotecada i mirant com plou
 I sense assabentar-se que ell es cau al pou
 I ara en Pep s'agobia, obre la finestra i es llença de cap al buit
 I per l'aire pensa: "mira que sóc tonto, per què no he llençat al banquer?"
 O millor, per què no he robat aquest banc?
 O millor, som-hi a rebentar tots els bancs
 I ara ets tu el que pensa, tanca la finestra i no facis mai com el Pep
 El futur és ara, si vius a casa dels pares hem de transformar el present
 Pensa-ho bé, la solució és a les mans
 Mira-ho bé, escopeta de canons retallats (Bang, bang)